Sens dubte en els nous temps s’han apropat molta més gent a les muntanyes que no pas ho feien abans. La millora dels equips, els aparells de posicionament, la quantitat d’informació que tenim al nostre abast, les xarxes socials, Decatlhon… Tot aquest conjunt d’ítems han propiciat a que un gruix gran de població s’atansi als cims i Parcs Naturals.
Fa un parell de décades qui volia guanyar autonomia en alguna disciplina li era difícil saber com fer-ho, es més, li podia ser difícil conèixer inclús que existien els anomenats esports d’aventura, ja que sinó t’ho explicava un company que ho practicava, o amb algun que programa com, “al filo de lo impossible” tampoc en tenies constància.
Les muntanyes sempre han estat sinònim d’ aventura, llocs desconeguts, salvatges i de riscos objectius evidents. Com també de valors molt humans, companyerisme, superació i respecte.
Avui dia, hi ha una gran quantitat de clubs, entitats excursionistes i empreses que ens dediquem a n’això, a que la població que pels seus propis mitjans no podria practicar, que si que puguin conèixer aquest meravellós món del muntanyisme amb les seues diferents disciplines.
Tot això ens evoca a alguns reptes, com la preservació dels valors adés esmentats. És evident que no podrem viure les sensacions d’aquells aventurers pioners, però sí que podem transmetre el respecte per la muntanya.
